Arribem a les 6:30 del matí. De seguida agafem les maletes d'unes cintes no gaire grans, inclinades a l'estil anglès. Però hi ha una cua brutal per fer els controls de sortida. Hi ha tot de cartells avisant q et posaràn una multassa si no declares menjar o qualsevol cosa susceptible de quarentena. Quan arribem al policia i em pregunta si tinc alguna cosa per declarar responc "I have some bisquits" amb un fil de veu i l'home es gira cap a la Cris i li diu tot decidit "Well, now that your friend is going to prison, what are you going to do in Australia?". Primer contacte amb el sentit de l'humor australià. Quin bon rotllo només arribar!
Sortim de la terminal i la llum ens omple els ulls. És més densa, com si es pogués tocar.
Agafem un taxi a l'aeroport. El conductor és mig colombià però amb prou feines diu alguna cosa en espanyol. Ens dóna un munt de consells i ens fa el planning del què hem de fer aquests dos dies a Syd: pujar al pont o a la torre més alta de la ciutat (encara que sigui car), passejar x l'Opera House i anar a Manly o a Bondi Beach. Hi ha caravana i ens treu de l'autopista x anar x carrers antics amb casetes precioses del Sydney antic. La broma ens surt x 42 dòlars (quan teniem previst pagar uns 20-30). Ell assegura q és + barato el taxi q el tren o els busos, xq el govern vol promocionar els taxis.
Fem el chek-in al Wake up! hostel q és de luxe, molt pijo. És car però s'ho val.
Anem a passejar per Syd. Veiem uns quants aborígens a la porta del TownHall, es veu que és el dia internacional de l'aborígen o algo per l'estil.
Jetlag terrible, marejos, el terra es mou com si anéssim en vaixell, mal de cap... Parar-se a mirar el mapa és impossible, sembla que vagis a caure rodona a terra. Fem un esforç x arribar caminant x George Street a Circular Quay i veure l'Opera House de lluny. És de color ocre i molt més petita del que m'imaginava. Entre això i el jetlag penso que s'ha exagerat molt sobre ella. No ens aguantem dretes i ens fiquem en una mena de galeria a menjar un plat de pasta (no gaire bo) i d'immediat agafem un tren de tornada al Wake Up!
Dormim fins les 5 de la tarda i ens trobem millor. Passegem de nit x Circular Quay i x l'Opera House i, tot buscant un lavabo, descobrim l'acollidor barri de The Rocks, amb els seus carrerons estrets del segle passat. Llàstima que ja estigui tot tancat. Ara sí que li veig la gràcia a l'Òpera House, amb la il·luminació tan ben pensada.
Sopem a una pizzeria q està plena (a diferència dels bars del voltant) i que resulta tenir molt bon menjar. I de refresc, lemon squeeze.
Tornem a dormir, compartim l'habitació amb 3 noies més.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario