Només llevar-nos anem a buscar el supermercat que està a l'altra banda de la platja, al PK's Jungle (que és l'altre backpacker on està la gent del nostre tour). Hem de recórrer tota la platja i un bon tros de carretera (en total uns 50').
A la carretera ens quedem astorades per la troballa d'un sapo immens, tot quiet. L'Ari li fa un munt de fotos fins que ens adonem que... està mort!
En arribar comprem i quan ens asseiem a la terrasseta del súper a esmorzar (hem de retirar les taules del sol, crema moltíssim) apareix l'altre company de submarinisme de l'Ari, el que ahir no va venir al nightwalk. Es compra un pie i s'asseu amb nosaltres a xerrar una estona, fins que se'ns fa l'hora de marxar.
Pensem si fer un camí diferent i anar tota l'estona per carretera per no fer la mateixa platja per tercera vegada, però preferim anar sobre segur i, a més, és més maca la platja.
Agafem les motxilles de les guixetes. En teoria hauríem de dinar, però l'Ari i la Cris s'han fet el gran esmorzar (jo només les galetetes de dinosaures) i a mi em fa pal dinar sola, a part de que no tenim gaire temps fins que passa la van a buscar-nos. Aquest cop no ens ve a buscar el Brell sino un tio més soso (no està malament, però clar, comparat amb l'altre). Ens porta a comprar un gelat a una mena de societat agrícola on conreen les fruites exòtiques de les que fan els gelats, tot i que està plovent. Val 5 A$ i ens donen 4 sabors exòtics, entre ells mango i passion fruit. Li preguntem els altres dos sabors al noi anglès que ahir ens va donar conversa però confessa que ell tampoc té ni idea de què són. En 5' hem de tornar a pujar a la van, tots amb els gelats inacabats a la mà. Nosaltres som les últimes. Sembla que no anem molt bé de temps i, a sobre, quan arribem al punt on hem d'agafar el ferry li diuen per ràdio que torni enrere fins al Crocodile's Farm a recollir a dos nois suissos.
El cas és que quan arribem a la Mossman Gorge toca fer un passeig mínim i a corre-cuita. L'Ari està furiosa i a mi se m'encomana. Tornem a ser les últimes a pujar a la van, aquest cop amb diferència amb el grup, que ens esperava. El conductor ens ho retreu (amb l'habitual ironia simpàtica) i li responem que estem anant massa ràpid. Ell fa broma amb tornar-nos a portar aquesta nit (abans ens havia explicat que aquesta és una de les zones sagrades pels aborígens i que han prohibit dormir aquí. Uns amics seus van passar de tot i van acampar una vegada i van sentir uns sorolls molt estranys i esfereïdors, i ells són gent de camp experimentada que saben molt dels sorolls nocturns, no s'espanten facilment, i van jurar que no tornarien a dormir allà mai més). Jo li recrimino amb el meu anglès macarrònic que si no haguéssim hagut de tornar enrere a buscar els dos nois suissos no aniríem tan curts de temps, que no és culpa nostra, però em sembla que no ho acaba d'entendre.Més tard ens deixa a Port Douglas i fa broma sobre que no arribem tard i no ens entretinguem recollint nois pel camí. Està clar, no ha entés ni un borrall del què li he dit abans.
Només ens ha deixat 20' a Port Douglas que no donen x res, només fer una ullada a les botigues més properes. La idea era acostar-nos a la costa, però l'Ariadna s'entreté a una galeria amb fotos del Peter Lik i ja hem de tornar, aquest cop a l'hora que toca.
I ja hi som, altre cop al Traveller's Oasis de Cairns. Demanem a l'amable noia de recepció que ens demani un taxi, ens dutxem, fem una rentadora i organitzem les bosses. Sopem a una taula llarga a prop de la piscina i ens asseiem a la sala de la tele a fer temps. L'Ariadna i jo escrivim postals. Hi ha uns nois veient Napoleon Dynamite i quan s'acaba van marxant tots excepte un anglès de Bath que es queda mirant els comentaris del director i, al cap d'una estona, exclama: "no em puc creure que us tingui enganxades amb això!". Comencem a xerrar sobre el viatge i ens encisa amb la seva descripció de Fraser Island: des d'Indian Head pots veure tot d'animals marins, especialment balenes, sting rays i taurons. I quan vas caminant per la costa vas passant pel costat de pescadors que, quan recullen el sedàs, fan que s'acostin perillosament els taurons que persegueixen la presa ferida. No sé a la Cris, però a mi se'm passa el temps volant per les seves fascinants explicacions i el seu agradable to de veu (què tenen els homes de Bath, que m'enamoren?)... fins al punt que se'ns ha fet tard i hem de córrer a recollir la roba que encara teníem penjada (la secadora no havia funcionat bé) just a la vegada que arriba el taxi que ens ha de dur a la Greyhound per agafar el bus de la 1 de la matinada cap a Airlie Beach.
L'Ariadna ens explica un element cultural important: tots els coductors d'autobús van amb mitjons blancs fins al genoll, cosa que els fa fàcilment identificables des de lluny per fer el chek-in.
No hi ha manera de dormir. Desesperada em prenc una mossegadeta de pastilla Diazepan però no em fa efecte (és que amb la por que em va posar la Cris al cos no m'he atrevit a prendre'n més). I quan ja semblava que m'atontava una mica, l'autobús es para a noséquin poble i ens fa baixar i esperar-lo 40' al ras. Això sí, val la pena veure el cel estrellat, és un espectacle increíble, les estrelles més properes i brillants que he vist mai (i n'he vist de molt brillants a Sant Agustí, Eivissa), i en molta quantitat. Crec que veig el cinturó d'Orió i m'extranya, pensava que les constelacions de l'hemisferi sud no són les mateixes... Ho hauré d'estudiar. L'Ariadna diu que la Lluna aquí està al revés, no s'hi veu una cara. Ja ho comprovarem uns dies més tard, perquè avui no hi ha lluna.
Tornem al bus i a la fi aconsegueixo dormir. Estic somiant i la Cris em desperta abruptament, estic a punt de matar-la!!
No hay comentarios.:
Publicar un comentario