18 D'AGOST

5è dia
No sé per què teníem la idea que el greyhound arribava a les 7 del matí a Airlie Beach i que teníem un munt de temps fins les 13 h que salpava el Wings. El cas és que arribem a les 11:10 a la punta de la ciutat, després de recórrer el que sembla un gairebé únic carrer principal i un mercadillo paralel a la costa per on ens agradaria passejar si no fos perquè hem de sortir escopetejades a:
1.Confirmar i acabar de pagar el creuer i veure si podem deixar les backpacks a les oficines
2.Buscar un lloc per connectar-se a internet perquè l’Ariadna pugui estudiar anar a Kangaroo Island
3.Mirar com estan els preus dels vols de Brisbane a Sydney
4.Trucar a la Greyhound per reservar el bitllet d’Airlie Beach a Hervey Bay
5.Escollir i contractar un tour per Fraser Island
6.Trucar al Jason
El primer que fem és trobar les oficines del creuer. Allà ens posen un DVD amb les instruccions del que farem i el que ens hem d’emportar. Ens confirmen que no cal dur res de menjar perquè ens donaran absolutament de tot i comencem el pagament, que augmenta considerablement per totes les coses que el preu no incloïa: wet suit, 15 A$. Entrada al parc natural, ¿?A$. Les immersions encara no les paguem, ja ho farem a bord perquè el preu varia si en fas una (60 A$), dues (110 A$) o tres (150 A$), i no es pot decidir amb avançament. Deixem les backpacks després d’una llarga estona de selecció del que necessitarem.
Mentre l’Ariadna busca una cabina telefònica, la Cris i jo busquem un lloc on reservar el tour de Fraser Island, que és més difícil del que sembla. Finalment trobem una agència i comencem a mirar si ens convé més llogar un cotxe pel nostre compte o afagar un tour, però surt pràcticament igual. Som una mica cagadubtes però és tan tard que hem de decidir a tota pastilla i no sóm conscients de ben bé què hem comprat. La dona al·lucina quan li diem que tenim molta pressa xq el nostre barco surt ja.
A sobre hem perdut el plànol i hem d’anar preguntant per arribar al moll corrents. L’Ari està mosca perquè la fem córrer quan ella no vol. Quan arribem està tothom assegut omplint uns papers i l’Ari aprofita per anar a comprar un sac de vi de 4 litres que li costa 10 A$ i pel qual acabarem discutint ja que tant la Cris com jo li hem dit que no en beurem però ella es munta la película de que sí ho farem.
El primer que fan les membres de la tripulació és comprovar els “certified divers”, els costa una mica trobar-me perquè no entenen això de que tinguem 2 cognoms, però ho fan. Ens fan omplir un munt de papers treient-se de sobre la responsabilitat per si ens passa alguna cosa i amb tot el regitzell d’instruccións pel submarinisme (hem de compensar cada metre, etc).
La tripulació es composa del capità David (o Dave), un mariner d’uns 40 anys molt divertit i molt de Queensland, tant per l’accent com pel caràcter; l’Ally, una canadenca blanca i rossa baixeta i poca cosa que és la cuinera i l’alegria del grup, és com la barrufeta riallera; la Trish, que serà la meva guia en el submarinisme, alta i morena amb una trena llarga; i la Carlie, la instructora de submarinisme dels que faran bateig de submarinisme, una aussie rossa tenyida. Totes tres amb els ulls blaus i hiper-simpàtiques (potser la Carlie i la Trish tenen un puntet més ranci amb comparació amb l’Ally i el Dave, però quasi no es nota).
El primer que fem en sortir a navegar és posar-nos el bikini i un vestidet de platja. Sortim a coberta i el segon que fem és baixar a buscar un pareo o directament el forro polar per tapar-nos. El dia és gris i amb l’aire fa fred. Comencem a conèixer a la gent del grup. Hi ha dos suïssos de Lausanne que són germans. El petit és més tímid, però el gran (28 anys, al dia següent resultarà que amb l’excepció del matrimoni escocès i el sud-africà i potser els italians, sóc la més vella del grup) és un catxondo. El primer que em pregunta quan li dic que sóc de Barcelona és si sóc catalanista, perquè assegura que molts catalans neguen ser espanyols. Jo li dic que sí, però moderada i espero deixar tancat el tema, però ell va insistint i insistint i em va estirant la llengua per, més tard, acostar-se a la meva germana i dir-li que li he deixat anar tot un discurs polític!
També hi ha dos germanes angleses que van amb un parell d’amigues que són el grup amb el què menys ens fem perquè són com la majoria de les angleses: quan intentes parlar amb alguna d’elles venen les altres i es posen a xerrar sobre temes superficials de gent i coses que han fet però tan personals que no interessen a ningú més i et van excloent de la conversa.
Mentre naveguem algú crida Whale! I ens aboquem tots per la barana per veure el fantàstic espectacle d’una humpchback whale treient tot el llom. S’enfonsa i quan torna a sortir podem veure una aleta petita de la cria que va amb ella! Ha sigut increíble, estaven tan a prop! No m’ho hauria imaginat mai, com és possible que ens hagi passat això? Ara, durant una estona, tothom està pentinant el mar a la recerca de més balenes.Finalment ancorem al costat d’una de les illes. Veiem una tortuga de lluny. Ens hi baixen amb la zodiac. La sorra de la platja no és sorra, sinó corall.

Caminem pel bosquet i pugem x unes escales de fusta que porten al lookout i... sorpresa! una vista espectacular de l'illa i el mar, blau i blanc, com a les bones pelis d'illes paradisíaques. El Julio Médem es tornaria boig amb aquests blaus. Ens fem fotos i també en fa la Carlie, de grup (inventant-se postures com pointing at random o licking) i individuals a qui en vulgui (que no és el nostre cas, ja portem les nostres càmeres). Quan tornem no som les últimes (per variar) ja que els italians han quedat molt enrere. Li faig notar a la Carlie quan em pregunta. "Encara falten els italians i estan lluny, perquè fa molta estona que no els sentim i els italians solen ser sorollosos, de manera que estan realment lluny".
Només arribar a l'illa l'alemanya Jessi havia omplert una bosseta amb sorra de corall tot i que l'Ari i jo li havíem dit que creiem q això és ilegal xq estem en parc natural. Jo no ho veig, però la Cris m'explica que al agafar la zodiac per tornar la Trish descobreix la bossa, tira tot el contingut al mar i li fot un crit tota emprenyada de "això és una multa de xxx dòlars!!". Més tard s'endurà una altra bronca per sortir a seure a coberta embolicada amb una manta de dins del barco, pobre noia no n'encerta ni una!
Tornem al barco.
Sopem. L'Ally està molt preocupada amb donar-li el menjar apropiat a l'Ariadna (els aussies estan molt concienciats amb les alèrgies en general i els celíacs i els vegetarians en particular). Ens fan esperar fora mentre paren les taules i fan entrar primer a les noies per poder escollir. Un dels nois protesta i l'Ally li explica que és perquè demà hi haurà steak i llavors entraran abans els nois.
Avui hi ha un munt d'amanides diverses i sandwichs.
Després de sopar el capità ens ensenya la ruta que hem fet avui i la que farem demà sobre la projecció del mapa. Llavors passa les fotos que han fet avui, començant per unes fotos d'aquelles de cachondeo que circulen per internet. Va fent mofa de tothom.
Anem a dormir (a dalt passen una peli del Matthew McConagheu, que t'hi jugues que és la que va gravar a Australia? Aquí sempre passen pelis amb algun component australià).
A la tarda discutia amb l'alemana Christina sobre si caldria prendre una biodramina per dormir, però només posar el cap al coixí ja estic adormida.