20 D'AGOST

7è dia
Whitsunday Islands
Em llevo la primera i corro a fer un cafè. Veig q tothom està preparat per la immersió, amb el wet suit posat perquè resulta que els certified som els primers a sortir. L'Ally pregunta si em vull agafar alguna cosa x esmorzar x després xq ella no em pot guardar res. Jo no tinc temps de preparar-me res i estic a punt de dir q és igual quan l'escocesa s'ofereix a fer-me i guardar-me ella una torrada. Li agraeixo!
7:10 tercera immersió (Langeoford Reef). 40'. 14m.
(Extracte del logbook: La Trish està molt contenta x com hem estalviat aire, però no hem arribat a veure les coves promeses ni les tortugues ni el George, tot i q sí altres peixos napoleó i el meu amic batfish q ens ha seguit tota l'estona. Tb hi ha peixos lloro. Més tipus de corall i anèmones q mai.).
L'Ate em mira flipat quan, abans i tot de posar els peus al Wings, pregunto si puc tornar a l'aigua x fer snorkel, estem convulsionant de fred!
La Chris s'ha rajat, però fa snorkel amb l'Ari i li dóna una mena d'atac de pànic xq té un calambre, es posa a nedar a tota llet cap al Wings i no ens escolta quan li diem q esperi mentre cridem la zodiac. Quan la recullen encara seguim nedant i veiem un peix unicorn.
L'escocesa m'ha guardat una torrada de pa amb mantega i mermelada que em sembla el millor que he menjat en la vida, estava morta de gana! (i de fred) És la segona vegada q em salva la vida, jo crec q ja m'estava vigilant des de l'incident de la galeta d'ahir.
M'estic dutxant i el barco comença a moure's tant que quasi em marejo.
Naveguem ja de tornada.
La Trish per fi em dóna els details que tant vaig reclamar pel logbook.
En el pitjor moment de mareig i moviment del mar, l'Ally ve a demanar-nos q baixem a recollir el camarot i pugem les coses a dalt, amb les de tothom. Jo li contesto malament, un "no" rotund. Fa cara entre trista i sorpresa, m'adono de la borderia que he deixat anar i afegeixo "I'm seasick". Ara mateix no podria ni acostar-me a la porta d'entrada al barco. Per primer cop em prenc una biodramina (q portava la Cris a la butxaca).
Al crit de Whale! se'ns ofereix un increíble espectacle: un grup de balenes saltant, treient tot el seu enorme cos fora de l'aigua i caient amb un enorme splash q és visible tot i estar molt lluny a l'horitzó. L'Ally ens crida x dinar amb un desinterès total x les balenes, però nosaltres encara ens quedarem uns 15' fins q estem massa lluny x veure res. Jo havia vist molts documentals de balenes a la tele, però no té res a veure amb trobar-s'hi de veritat, transmeten una sensació com, no sé, com d'una cosa que és més gran q nosaltres (en el sentit metafísic).
Després de dinar cadascú paga el q falta: les immersions i les begudes q ha pres i apuntat a la llista q hi havia penjada a l'escala dels camarots.
12:00 Arribem al port d'Airlie Beach i ens abracem. Com q a la Cris no li havia donat temps x dutxar-se, la Trish li ensenya les dutxes del club marítim. Mentre esperem jo vaig a buscar la samarreta q em regalen x haver fet les 3 immersions: "sooner or later, we're all gunna dive!". Els dos turistes aussies, tan lletjos com simpàtics, q venien al wings estan asseguts al nostre costat prenent cervesa amb les típiques fundes x mantenir fresca la llauna amb foto d'una tia en boles (un d'ells intenta amagar-la amb les mans, l'altre està tan feliç) i sense fer res. L'Ari i jo els preguntem q fan, si van a algun lloc... I diuen q no fan res. Després, quan la Cris surt de la dutxa els fa exactament la mateixa pregunta, amb les mateixes paraules, q fa q ens pixem de riure.
Els suïssos tenen un cotxe llogat i ens proposen portar-nos a Hervey, però pensem q anirem massa apretats sobretot x les backpacks i q no tenim on dormir allà, ja q pensàvem dormir al bus q, x cert, ja tenim pagat. És una llàstima, xq segur q ens ho hauríem passat de conya!
Dinem a un parc amb un llac/piscina al costat de la platja, amb barbacoes gratuites però acabem comprant un pollastre rostit ja que tenim gana i ens fa mandra cuinar. Ens tombem a la gespa i simplement deixem passar les hores.
Anem al lloc d’internet que l’Ari té la tarja, ella busca bitllets x Kangaroo i fa les recerques amb una operadora però no reserva res. Després se'n penedirà, xq el preu era realment barat i puja cada dia. La senyora ens confirma el bitllet de bus a Hervey Bay. La Cris i jo comprem el bitllet d'avió de Brisbane a Sydney a tota pressa. La Cris deixa el mòbil carregant i se n’oblida, si no fos perquè li recordo jo quan ja estem a mig camí cap al bus se l’hauria deixat.
18:10 Greyhound nocturn a Hervey Bay. Ens pixem amb la conductora del bus. A part del discurset sobre els cinturons i una especial insistència amb no embrutar el toilet, ens demana q no ens perfumem ni menjem coses q facin olor, ja q és molt desagradable i ella té alèrgies, it happened to me once that I fainted... and you wouldn't like it to happen again... you certainly wouldn't like it... It happend to me once... Com de costum, a hores intempestives haurem de baixar del bus i esperar 45' q el netegin al carrer amb l'estació d'autobusos tancada, però aquest cop no em costa gens tornar-me a adormir.