21 D'AGOST

8è dia
Arribem a Hervey Bay a les 6:50.
Els de The Fraser Island Company ens havien dit q ens recollirien a les 7:30, així q creiem q tenim temps x arreglar-nos una mica i esmorzar, però de seguida arriba el John i ens porta a esmorzar a McDonald's (Jo em prenc un muffin enorme i boníssim).
El John és un home totalment calb, prim però musculós, de caminar decidit i botes amb fundes per sobre de l'alçada dels mitjons. I xerraire, joder si xerra, al principi ens fa gràcia però al final ratlla una mica. És un d'aquests culs inquiets que va néixer a Nova Zelanda i que va canviant de feina (dins el ram de guia turístic) per anar viatjant per Austràlia. Porta 3 mesos a Fraser.
Recollim els altres vint-i-pico membres de l'excursió als diferents hostals (la majoria venen del YHA) i anem a Fraser Island amb el ferry.
El que més ens impresiona a tots és el vehicle on anem, un camió militar Mercedes 4x4 de la II Guerra Mundial, amb una porta amb escala al darrera. Al meu costat s'asseu el Matt /Met/, de Melbourne. En realitat, és de Tasmania però fa 2 anys q viu a Melbourne. Ha vingut a visitar la seva germana, q viu a Hervey.
De seguida ens adonem q ha sigut una gran idea contractar aquesta excursió en comptes de llogar un 4x4 i conduir nosaltres, xq els camins són de sorra humida lliscant, amb roderes marcades, terríblement difícil de conduir.
Passem x la subtropical forest i fem una caminada fins un llac d'aigues verdes i dolces on alguns (entre ells jo) ens banyem. És el Lake Wabby. Hi ha uns catfish força grossos. El John promet q no hi ha cocodrils però sí uns ànecs molt xulos que no veiem. Sí veiem la sea eagle. El melbournià ha anat descalç i xerrant amb el John tota la pujada com si fos el més normal del món i nosaltres esbufeguem darrera seu intentant mantenir el ritme.
Tornem al camió tot escalant una duna a la q només li falten els camells...
Recorrem la platja. Veiem petjades de dingo.
Arribem a un lodge on dinem tots separats, em sembla q som una merda de grup. Tornem a l'interior x veure un altre llac (crec que és el Birrabeen), però ara no fa calor x banyar-se. A l'aparcament hem vist una lizzard enorme prenent el sol a un arbre.
Seguim x la platja i passem de llarg el wreck ship (que se suposa veurem demà).
Arribem al camping i ens distribueixen les tendes, q són dobles. El John ha comptat malament i penso q em tocarà dormir amb el Matt, però no, perquè sobra una tenda. L'Ari dorm sola i el Matt també.
Sopem un peix molt bo q prepara el John allà mateix. A l'Ari li ha fet un peix diferent, com q és celíaca... i pel q ella diu, molt més bo q el nostre! Per fi bevem una mica d'aquell vi rosat q l'Ari va comprar a Airlie Beach. Està bo, per cert. Em fa molta gràcia q els venguin en bosses d'alumini, és extrany això de vessar el vi d'una bossa tota flonja... Però seguim sense acabar-lo (al final, demà l'Ari es cansarà de carregar-lo i el llençarà. Jo no entenc xq no ha volgut compartir-lo amb el grup, hauríem quedat de puta mare).
Conversem amb les franceses (mare i filla, la mare no parla anglès però sí una mica d'espanyol), el Matt i el noi de San Francisco. No som tan mal grup, després de tot.
El John ens obliga a presentar-nos. Hi ha les 2 irlandeses, 2 locals q s'asseuen davant meu però no han xerrat amb ningú (bé, ell és d'aquí i se n'ha anat a viure a Anglaterra, d'on és la novia que ha portat per ensenyar-li el país), les 2 franceses, el Matt, 2 locals més, la negra londinenca, els 2 de San Francisco, nosaltres 3 i la parella d'alemanys. En total som 24, el camió va ple.
Hem de fer servir una clau x anar als lavabos pels animals.