22 D'AGOST

9è dia
Aventura a Fraser

El segon dia a Fraser comença molt d'hora, l'Ari i jo ens llevem per anar a veure la sortida de sol però fem tard... és que ens vam refiar de l'hora de la sortida de sol en comptes de l'hora de l'albada... De toda manera està bé. Ahir semblava q estàvem bojes quan l'Ari li va preguntar al John l'hora, tothom ens mirava com si fóssim freakis, sobretot tenint en compte el concepte q tenen a fora dels espanyols. I resulta q avui no érem les úniques a la platja!
Mentrestant el John ha preparat les taules per fer un esmorzar de luxe, amb torrades calentes i tot. Hi ha un moment de crisi quan se'n va la llum, xq deixa de funcionar la torradora, però després torna.
Ja hi som un altre cop, al camió circulant per la platja.
Pugem a peu a Indian Head i encara no hem arribat a dalt de tot (jo estic distreta fent fotos a un ocellet) q sento el Matt cridant "Eva, look, whales!". Ostia!! Hi ha com a mínim 4 grups de balenes i un de dofins. Llàstima q no salten i només es veu el xorro d'aire quan respiren... Els dofins sí q fan espectacle, sacsejant les cues juganerament. Q guay q el John m'ha deixat els seus binocles x veure millor mentre ell va a buscar el niu d'una sea eagle. I tb veiem, a simple vista des de dalt del penya-segat, stingrays. No hi ha taurons, no es pot tenir tot...
Al baixar ens espera una mala notícia: el camió no arrenca. El Matt m'ho intenta explicar, però entre el meu anglès i els meus coneixements d'informàtica no entenc ni un borrall... algo així com q s'ha obstruit un filtre d'aire o de sorra o de noséquè. Passem dos hores esperant fins q arriba el mecànic. Sort q fa solet, només ens preocupa una mica cremar-nos i ens embadurnem de crema factor 60. El problema és q, al perdre tant de temps aquí, ens atraparà una tempesta... Vaig a copiar l'e-mail q li vaig enviar a la Chris (del Wings) sobre la nostra aventura:
"So you had bad weather in Fraser Island? You were lucky, mate! Let me explain what happened to us... The first day in Fraser Island was ok, we saw the forest, we swam in Lake Wabby, we drove along the beach, we had a delicious supper and slept on a very comfortable tent. The second day began ok, we climbed the cliff of Indian Head but... when we went down, our coach didn't work. Our guide tried to solve the problem, but we had to wait for 2 hours until the mechanic arrived and repaired it. We headed for the wreck ship but it began to rain. But the rain wasn't the problem, the problem was that due to the storm, the tide rose dangerously quickly. And there we were, our coach getting stuck every now and then in the sand, rain poaring and the sea licking the wheels... and no toilets! (try to pee under the rain, with 3 more girls, worried about dingos, and you'll see how difficult it is). Then we came to a stream wider than the ones that we had passed before and there we found 2 french guys whose 4x4 car was stuck into the water and we had to rescue them. And when we were going back to catch the ferry, we ran out of petrol. And we had to wait for another hour for someone to come with petrol. Incredible, isn't it? I thought we would miss the last ferry too, but no, this time we were lucky and we could arrive at Hervey Bay at 7 pm. We were starving, because we had had nothing to eat since breakfast... And that's it, our adventure in Fraser Island. "
Doncs sí, des de la sortida d'Indian Head només vam parar per rescatar els francesos, per esperar la gasolina i per pixar. Aquí penjo el vídeo q vaig gravar del rescat, estàvem tots fent fotos xq el John no ens deixava acostar-nos x ajudar, tot i q el Matt i l'americà no li van fer ni cas. Anàvem circulant x la platja i de cop i volta el Matt s'aixeca i amb una urgència de mort crida "Open the door, John!!! Open the door, John!!!". Ens quedem tots a quadres, xq ningú ha vist res encara... Baixem i veiem l'espectacle: un 4x4 totalment encallat al mig del riu, amb un tio dret a sobre i un altre a dins intentant arrencar mentre l'aigua els va cobrint. En només 5 minuts l'aigua ha arribat al nivell del capó! El Matt i l'americà no paren de córrer amunt i avall intentant convènce'ls xq baixin i ajudant-los a portar les bosses. El conductor del camió cisterna q anava davant nostre extén la manguera x lligar-la i remolcar el cotxe, però s'adona q és inútil. Adéu als 2000 euros de fiança. Al final ens emportem els nois, q tenen 18 i 21 anys. El més jove està traumatitzat, no obre la boca ni aixeca els ulls del terra en tot el camí. El primer q fa el John és demanar-los el passaport i explicar-los q en el proper creuament nosaltres anirem a buscar el ferry i ells es quedaran amb el camió cisterna, q els portarà a un lodge a dormir tot i q no és el q ells ja tenien contractat. Dies + tard, a Brisbane, la nòvia del Jason ens explicarà q ho va veure a les notícies. Seguim circulant x l'interior de l'illa amb el John finalment callat. Són 5 hores asseguts al camió q ens posen de mal humor i això repercutirà en una avaluació fatal de l'excursió i en demanar-li al John q ens tornin els diners, però x fer la reclamació hauríem d'anar demà a les oficines i segons el nostre planning aquesta mateixa nit tenim un bus a Brisbane.
Al ferry em marejo i m'assec a unes escales on fa un fred q pela xq em dóni l'aire. Se m'asseu un mariner al costat q em pregunta què faig allà i quan li explico ell em diu q no s'ha marejat mai i em pregunta si és la mateixa sensació q quan t'emborratxes, jajaja.
El John insisteix en q passem la nit a Hervey Bay, fins i tot ens ofereix a nosaltres i a les irlandeses (q s'han quedat sense bambes xq els francesos es van liar i es van emportar una bossa seva) q anem a sopar les pizzes q paga l'empresa com a indemnització a casa seva. És tot un detall i és molt bon home, però quina ratllada seguir amb aquest home q no calla! Al final acabo preguntant a les franceses on s'allotgen, diuen q al YHA i decidim q passarem la nit allà i canviarem el bus.
Resulta ser una bona idea, xq quasi tothom està al YHA i fem pinya sopant més o menys tots junts, ara uns i ara altres, en funció de quan arriben les pizzes (fem torns amb les irlandeses x esperar-les al porxo sota la pluja). L'Ari no pot menjar pizza i es compra una hamburguesa al bar. El cambrer és molt graciós i al final s'acaba emportant els trossos de pizza, les begudes i les alitas de pollo q ens han sobrat. La negra londinenca ens presenta un holandès q ella va conèixer el dia abans esmorzant i ell, els alemanys, les franceses i nosaltres passem una bona estona jugant a un joc de construcció dels alemanys i comentant l'aventura.