23 D'AGOST

10è dia
Bus a Brisbane . La primera q es lleva (jo) va a recepció a demanar un taxi x anar a l'estació d'autobusos. Hi arribem en 15' i mentre jo guardo les bosses l'Ari i la Cris van a buscar iogurts x esmorzar. No ens dóna temps a acabar-los i els llencem, però al fer el check-in resulta q ahir hi va haver un error al fer els canvis al telèfon amb la Greyhound i jo estava apuntada al bus de les 6 del matí en comptes del de les 9. Amb la resolució i bon humor habitual dels australians, el barbut, canós i musculós conductor em fa passar a les oficines i des de la porta ja li crida a l'home q ven els bitllets si té lloc a casa seva x acollir algú q ha perdut el bus i ell respon una cosa semblant a q té un cobert al jardí. Mentre fan broma veig q l'home tecleja a tota velocitat x poder-me canviar el tíquet, són tan eficients!! El conductor em pregunta "Però x q vols marxar a les 9?" "Xq vull anar amb les meves amigues..." "I x q no marxeu totes a les 10? Només us costa 1 A$ canviar el bitllet, i com q el bus fa menys parades arribareu 2 hores abans". Els hi dic a les altres i acceptem el consell. Com q ara tenim una hora lliure, deixem les bosses a l'oficina i anem a fer un volt x unes galeries q tot just comencen a obrir. La Cris està una mica mosca xq no para d'enviar-li missatges contradictoris marejant al Jason sobre a quina hora ens ha de venir a buscar.
El següent conductor d'autobús és jove i simpàtic i, com sempre, fa la típica xerrada de q no li embrutem el vàter i q ens cordem el cinturó de seguretat. Pel camí tb ens ensenya una granja q ha de ser inundada x fer un embassament i, en arribar a Brisbane, anuncia: "Well, we have arrived to Sydney (mirades al·lucinades primer i divertides després dels passatgers). Note that we are on the second floor of the station and you can go down two ways: you can jump from that balcony, that should be the fastest, but you could harm yourselves. Or you can go through that door on your right handside and down the stairs."
Dinem tot esperant el Jason a les escales de la porta principal de l'estació d'autobusos q donen al carrer. Plovisqueja, però tot i això el Jason, l'australià més empanat de tot el continent, ens porta al mirador. Després anem a buscar a la seva nòvia i anem a comprar pa i vi. Nosaltres paguem el vi, ja q ens conviden, i és car! Ens fan de sopar Aussie BBQ i menjem salsitxes de cangur.
Dormim estrenant els sacs. No feia cap falta, però així el Jason i la seva nòvia s'estalvien rentar llençols i nosaltres ens treiem la sensació de que hem carregat els sacs per no res.