13è dia
Ens llevem d'hora i correm a agafar tren a l'aeroport, xq a les 8:15 surt el nostre vol a Uluru.
A l'aeroport d'Ayers Rock només hi van viatgers q dormen al resort de Yulara, així q els busos estan pensats x cada vol i fins q tothom no té la maleta i s'ha pujat a un dels 2 busos q li toca, no sortim.
Descobrim l'alberg q pinta bé però les habitacions són de pena, llargues i estretes, fosques i atriborrades de lliteres i, com no, torna a haver-hi una tia dormint tot el dia.
Ens topem de cara amb una aborígen, alta, fosca i lletja però amb una mirada increíble. La segona i última aborígen q veurem més o menys d'aprop en tot el viatge.
La dona d'informació de viatges és una mica rància (pels standards australians), parlem amb ella 3 vegades fins q ens decidim i comprem un viatge en bus de línea a les Olgas (Kata Tjuta) x la tarda i a Uluru x demà al matí. I a la porta del parc natural ja pagarem els 25 A$ d'entrada.
Estem al desert, al bell mig del no-res, així q els autobusos de línea funcionen en realitat com a taxis de grup q et diuen a quina hora et porten i quan en vénen a buscar (guay, xq ens feia por perdre'l i quedar-nos tirades). Fa 19ºC de temperatura però pica molt el sol i hi ha un ambient molt sec q no havíem sentit mai a la vida. És una sensació desagradable i intensa, no de calor sino de q de cop et quedes sense saliva i no pots parlar ni obrir la boca x respirar i l'aire q t'entra pel nas és sec. Sí, ja sé q em repeteixo molt, però és q SEC és la paraula clau.
Anem a les Olgas. Parem a 2 miradors. A un d'ells hi ha una aranya gegant al lavabo. Ens sorprèn q a tots els toilets hi ha una injection disposal. Ens donen 2 h x passejar pel Kata Tjuta, q sembla el Montseny en diumenge x la quantitat de gent q puja i baixa. Només començar veiem una lizzard prenent el sol q es deixa fotografiar amb tota la calma, crec q mai m'acostumaré a això. Més tard sentim q un grup del nostre bus xerra amb una parella q s'han trobat q ja torna i q diuen q són espanyols, com aquelles noies d'allà al darrera (assenyalant-nos). Encara no entenc com podien saber q som espanyoles, si fa estona q no hem obert la boca xq l'ambient és tan absolutament sec q desapareix tota la saliva! Ens acostem i xerrem una mica amb ells, q torcen el nas quan diem q som de Barcelona (ells són de Santander).
Ens llevem d'hora i correm a agafar tren a l'aeroport, xq a les 8:15 surt el nostre vol a Uluru.
A l'aeroport d'Ayers Rock només hi van viatgers q dormen al resort de Yulara, així q els busos estan pensats x cada vol i fins q tothom no té la maleta i s'ha pujat a un dels 2 busos q li toca, no sortim.
Descobrim l'alberg q pinta bé però les habitacions són de pena, llargues i estretes, fosques i atriborrades de lliteres i, com no, torna a haver-hi una tia dormint tot el dia.
Ens topem de cara amb una aborígen, alta, fosca i lletja però amb una mirada increíble. La segona i última aborígen q veurem més o menys d'aprop en tot el viatge.
La dona d'informació de viatges és una mica rància (pels standards australians), parlem amb ella 3 vegades fins q ens decidim i comprem un viatge en bus de línea a les Olgas (Kata Tjuta) x la tarda i a Uluru x demà al matí. I a la porta del parc natural ja pagarem els 25 A$ d'entrada.
Estem al desert, al bell mig del no-res, així q els autobusos de línea funcionen en realitat com a taxis de grup q et diuen a quina hora et porten i quan en vénen a buscar (guay, xq ens feia por perdre'l i quedar-nos tirades). Fa 19ºC de temperatura però pica molt el sol i hi ha un ambient molt sec q no havíem sentit mai a la vida. És una sensació desagradable i intensa, no de calor sino de q de cop et quedes sense saliva i no pots parlar ni obrir la boca x respirar i l'aire q t'entra pel nas és sec. Sí, ja sé q em repeteixo molt, però és q SEC és la paraula clau.
Anem a les Olgas. Parem a 2 miradors. A un d'ells hi ha una aranya gegant al lavabo. Ens sorprèn q a tots els toilets hi ha una injection disposal. Ens donen 2 h x passejar pel Kata Tjuta, q sembla el Montseny en diumenge x la quantitat de gent q puja i baixa. Només començar veiem una lizzard prenent el sol q es deixa fotografiar amb tota la calma, crec q mai m'acostumaré a això. Més tard sentim q un grup del nostre bus xerra amb una parella q s'han trobat q ja torna i q diuen q són espanyols, com aquelles noies d'allà al darrera (assenyalant-nos). Encara no entenc com podien saber q som espanyoles, si fa estona q no hem obert la boca xq l'ambient és tan absolutament sec q desapareix tota la saliva! Ens acostem i xerrem una mica amb ells, q torcen el nas quan diem q som de Barcelona (ells són de Santander).
Sorprenentment hi ha un parell de fonts al camí. L'aigua és fastigosa i està protegida x vespes, però q vols?. És molt xulo, pensem q més q Uluru, pels seus canons, penya-segats i roques vermelles coronades amb vegetació.
Creiem q veurem la posta de sol aquí però el conductor ens diu q anirem a Uluru, q cap tour fa la posta de sol al Kata Tjuta. Mentre l'autobús-van es va allunyant de les Olgas, la gent del grup posa cares rares. Un xinès pregunta on anem i s'endú la gran decepció xq ja va veure ahir la posta de sol a Uluru i demà tenia pensat fer la sortida! Excepte uns escocesos, crec q tota la resta del grup pensava el mateix, q fariem la posta de sol a les Olgas. I és q al folleto ho diu d'una manera clara però q no es veu, xq en una línea posa "The Olgas walk + sunset" i a la línea de sota, q ningú no llegeix, posa "at Uluru".
Posta de sol espectacular q te cagas a Uluru. Ens fem fotos amb l'ajuda del xinito, q ens diu el nom després de q jo li insisteixi xq és conscient de q no el sabrem pronunciar i q en 2 segons se'ns haurà oblidat. És molt exigent amb l'enquadre, em fa mil correccions fins q li faig una foto q li agrada. El q té de meravellós Uluru i la seva posta de sol és el moment en q, després d'haver passat x diferents tons de vermell, s'encén com si algú li hagués ficat una espelma a dins. Per més fotos q faig, és impossible retratar aquesta llum tan especial, espero poder recordar-la sempre.
Després anem al YHA i allà agafem un bus gran dels q recorren el resort x anar al "centre vila", q sembla la Roca del Vallès, amb els seus cartellets de fusta i les seves botigues de souvenirs en forma de plaça de cartró pedra. Ens fiquem al super i comprem patates i carn per fer a la bbq. A la tornada no sabem on agafar el bus i la gent q passa ens pregunta a nosaltres.
Al YHA resulta q no ens podem fer la carn a la bbq xq és exclusiva pels q compren tot el pack, així q anem a la cuina. Em barallo amb la japonesa q no ens vol deixar un fogó dels 4 q té i mentre m'estic cagant en ella se'ns adreça un català de les terres de Ponent q viatja en cotxe amb un francès i ens explica q han acampat entre cangurs. La Cris li demana una mica d'arròs x acompanyar la carn fastigosa empanada q hem comprat i q tenia millor pinta abans d'obrir l'envàs. Sopem a fora i anem a dormir. Dormim dins el sac x mandra d'haver de fer el llit. És el 2n i últim dia q el farem servir, tot i q no feia falta.
Creiem q veurem la posta de sol aquí però el conductor ens diu q anirem a Uluru, q cap tour fa la posta de sol al Kata Tjuta. Mentre l'autobús-van es va allunyant de les Olgas, la gent del grup posa cares rares. Un xinès pregunta on anem i s'endú la gran decepció xq ja va veure ahir la posta de sol a Uluru i demà tenia pensat fer la sortida! Excepte uns escocesos, crec q tota la resta del grup pensava el mateix, q fariem la posta de sol a les Olgas. I és q al folleto ho diu d'una manera clara però q no es veu, xq en una línea posa "The Olgas walk + sunset" i a la línea de sota, q ningú no llegeix, posa "at Uluru".
Posta de sol espectacular q te cagas a Uluru. Ens fem fotos amb l'ajuda del xinito, q ens diu el nom després de q jo li insisteixi xq és conscient de q no el sabrem pronunciar i q en 2 segons se'ns haurà oblidat. És molt exigent amb l'enquadre, em fa mil correccions fins q li faig una foto q li agrada. El q té de meravellós Uluru i la seva posta de sol és el moment en q, després d'haver passat x diferents tons de vermell, s'encén com si algú li hagués ficat una espelma a dins. Per més fotos q faig, és impossible retratar aquesta llum tan especial, espero poder recordar-la sempre.
Després anem al YHA i allà agafem un bus gran dels q recorren el resort x anar al "centre vila", q sembla la Roca del Vallès, amb els seus cartellets de fusta i les seves botigues de souvenirs en forma de plaça de cartró pedra. Ens fiquem al super i comprem patates i carn per fer a la bbq. A la tornada no sabem on agafar el bus i la gent q passa ens pregunta a nosaltres.
Al YHA resulta q no ens podem fer la carn a la bbq xq és exclusiva pels q compren tot el pack, així q anem a la cuina. Em barallo amb la japonesa q no ens vol deixar un fogó dels 4 q té i mentre m'estic cagant en ella se'ns adreça un català de les terres de Ponent q viatja en cotxe amb un francès i ens explica q han acampat entre cangurs. La Cris li demana una mica d'arròs x acompanyar la carn fastigosa empanada q hem comprat i q tenia millor pinta abans d'obrir l'envàs. Sopem a fora i anem a dormir. Dormim dins el sac x mandra d'haver de fer el llit. És el 2n i últim dia q el farem servir, tot i q no feia falta.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario