14è dia
Ens llevem súper d'hora x agafar el bus-van a Uluru. Arribem tan d'hora q hem d'esperar 10 minuts al bus fins q obren la guixeta x entrar al parc.
Ens tornem a trobar el xinito. La conductora ens dona cafè, jo li demano un cafè latte i la noia es pixa xq només té un termo miserable i quatre galetes, sort q la Cris i jo ahir havíem comprat uns croisantets de xocolata boníssims. La sortida de sol no és tan xula com la posta. Ara, la sortida del sol pel desert és espectacular. Hi ha un ocell q fa un soroll raríssim, gravo una mica de vídeo x tenir-lo.
Cada persona parla amb la conductora x explicar-li el recorregut q vol fer i on i quan la recolliran. Amb nosaltres la noia es penja i no ens deixa on volíem sinó al que hauría de ser el final del nostre recorregut, així q el fem al revés: primer el MALA WALK, des del Mala carpark fins el Kantju Gorge passant x Mala Puta; després fem tot un passeig de 45' passant x la terra de les dones o Pulari fins arribar al Kuniya carpark. Allà comencem el curt Kuniya Walk veient les pintures aborígens fins el Multitjulu Waterhole, on una parella de noi negre i noia blanca seuen relaxadíssimament i ens miren amb preocupació per si els prendrem el lloc. El millor és el Mala Walk, amb un punt on encenen la calefacció. La putada és q la tarja de la meva càmera de fer fotos decideix q ja no en fa ni una més, tot i q encara en queden 500, i hem de funcionar només amb la càmera de la Cris.
Tinc temps x menjar-me una pera asseguda en un comodíssim banc de tronc sota un cañizo mentre esperem q ens vingui a buscar un noi amb ulleres de surfista (i això q patíem durant tot el camí x si se'ns feia tard). Ell va saludant tothom amb qui es troba i en un moment donat fa el gest de Pulp Fiction a un cotxe q estic segura q no coneix de res, estan volats, aquests australians!
Recollim tot, agafem el bus q ens porta a l'aeroport altre cop amb el xinito i esperem a l'aeroport. A mi em fan un escaneig de la bossa al control de seguretat, passant fins i tot un aparell d'aquells que enregistren les "olors" (crec q busquen residus químics). La Cris es queda profundament adormida en qüestió de segons a la sala d'espera. L'avió ens porta a Melbourne però tenim el temps just x canviar d'avió i sortir cap a Sydney.
L'hostessa s'emociona xq xapurreja una mica d'espanyol. Per esgotament, no li expliquem q ja és la 3ª vegada q visitem Sydney i ens dóna tot un seguit de recomanacions de coses a fer allà. Ens insisteix en q anem a Bondi (pronunciat /bondái/) i ens indica on allotjar-nos i sortir de baretos. Ens sentim una mica culpables al veure tots els esforços de la bona dona, però ara ja no podem dir q li hem mentit... El paper rodó on ens escriu té una textura oliosa rara, li dic a la Cris q és el paper de la safata brut i ella s'escandalitza fins q esbrinem q el paper és així xq és anti-lliscant. L'arribada a la ciutat és espectacular, passant x sobre de la badia, l'Opera House, el Pont i tot.
Busquem un alberg + barato x dormir. El noi q tocava la guitarra al YHA ens havia recomanat 2 i els anem a buscar. Ens quedem al primer q trobem (Maze Backpackers), però és tan decadent amb tota la gent q ens mira des de la cuina i q es nota q viuen allà....
Passegem x The Rocks i busquem souvenirs pels amics. Just quan passegem pel Pont recordem q hi ha l'eclipse de lluna i el veiem des d'allà, amb la lluna sobre l'Opera House, és una visió tan privilegiada!
Tornem al YHA a buscar les backpacks, però abans comprem el sopar al badulaque de l'altre dia i sopem d'estrangis al YHA.
A l'habitació hi ha, com no, una japonesa dormint. Amb l'abric!
Ens llevem súper d'hora x agafar el bus-van a Uluru. Arribem tan d'hora q hem d'esperar 10 minuts al bus fins q obren la guixeta x entrar al parc.
Ens tornem a trobar el xinito. La conductora ens dona cafè, jo li demano un cafè latte i la noia es pixa xq només té un termo miserable i quatre galetes, sort q la Cris i jo ahir havíem comprat uns croisantets de xocolata boníssims. La sortida de sol no és tan xula com la posta. Ara, la sortida del sol pel desert és espectacular. Hi ha un ocell q fa un soroll raríssim, gravo una mica de vídeo x tenir-lo.
Cada persona parla amb la conductora x explicar-li el recorregut q vol fer i on i quan la recolliran. Amb nosaltres la noia es penja i no ens deixa on volíem sinó al que hauría de ser el final del nostre recorregut, així q el fem al revés: primer el MALA WALK, des del Mala carpark fins el Kantju Gorge passant x Mala Puta; després fem tot un passeig de 45' passant x la terra de les dones o Pulari fins arribar al Kuniya carpark. Allà comencem el curt Kuniya Walk veient les pintures aborígens fins el Multitjulu Waterhole, on una parella de noi negre i noia blanca seuen relaxadíssimament i ens miren amb preocupació per si els prendrem el lloc. El millor és el Mala Walk, amb un punt on encenen la calefacció. La putada és q la tarja de la meva càmera de fer fotos decideix q ja no en fa ni una més, tot i q encara en queden 500, i hem de funcionar només amb la càmera de la Cris.
Tinc temps x menjar-me una pera asseguda en un comodíssim banc de tronc sota un cañizo mentre esperem q ens vingui a buscar un noi amb ulleres de surfista (i això q patíem durant tot el camí x si se'ns feia tard). Ell va saludant tothom amb qui es troba i en un moment donat fa el gest de Pulp Fiction a un cotxe q estic segura q no coneix de res, estan volats, aquests australians!
Recollim tot, agafem el bus q ens porta a l'aeroport altre cop amb el xinito i esperem a l'aeroport. A mi em fan un escaneig de la bossa al control de seguretat, passant fins i tot un aparell d'aquells que enregistren les "olors" (crec q busquen residus químics). La Cris es queda profundament adormida en qüestió de segons a la sala d'espera. L'avió ens porta a Melbourne però tenim el temps just x canviar d'avió i sortir cap a Sydney.L'hostessa s'emociona xq xapurreja una mica d'espanyol. Per esgotament, no li expliquem q ja és la 3ª vegada q visitem Sydney i ens dóna tot un seguit de recomanacions de coses a fer allà. Ens insisteix en q anem a Bondi (pronunciat /bondái/) i ens indica on allotjar-nos i sortir de baretos. Ens sentim una mica culpables al veure tots els esforços de la bona dona, però ara ja no podem dir q li hem mentit... El paper rodó on ens escriu té una textura oliosa rara, li dic a la Cris q és el paper de la safata brut i ella s'escandalitza fins q esbrinem q el paper és així xq és anti-lliscant. L'arribada a la ciutat és espectacular, passant x sobre de la badia, l'Opera House, el Pont i tot.
Busquem un alberg + barato x dormir. El noi q tocava la guitarra al YHA ens havia recomanat 2 i els anem a buscar. Ens quedem al primer q trobem (Maze Backpackers), però és tan decadent amb tota la gent q ens mira des de la cuina i q es nota q viuen allà....
Passegem x The Rocks i busquem souvenirs pels amics. Just quan passegem pel Pont recordem q hi ha l'eclipse de lluna i el veiem des d'allà, amb la lluna sobre l'Opera House, és una visió tan privilegiada!
Tornem al YHA a buscar les backpacks, però abans comprem el sopar al badulaque de l'altre dia i sopem d'estrangis al YHA.
A l'habitació hi ha, com no, una japonesa dormint. Amb l'abric!
No hay comentarios.:
Publicar un comentario