15è dia
Blue Mountains
Ahir a la tarda al Maze vam estar mirant uns quants leaflets d'excursions a les Blue Mountains que incloïen més o menys el mateix i a un preu similar, així q en poca estona ens vam decidir per un qualsevol.
Com de costum, ens ve a buscar un simpàtic conductor d'autobús en una van. El nostre guia, entusiasmat per veure espanyoles, ens ensenya el barri espanyol, que resulta q és un carrer amb un centre cultural i 4 ó 5 restaurants. I prou.
Just darrera nostre hi ha una parella d'americans jubilats q no paren de fer preguntes (al principi pensava q eren anglesos, xq estaven allotjats a l'hotel Queen Elizabeth a Queen's St. i estaven molt interessats x la figura de la reina d'Anglaterra). Es fan pesats! Però més endavant els agafem carinyo, són bona gent.
Comencem la visita x la vila olímpica, q no ens interessava el més mínim però no hi havia manera d'evitar-la xq tots els tours passen x allà: un barri d'amplies avingudes, estadis i molt poc moviment al carrer per no dir q allò semblava un poble fantasma. Molt maco, això sí.
Ens quedem una estona mirant els noms dels atletes guanyadors del Jocs Olímpics gravats a terra, buscant noms coneguts catalans o espanyols. Estem a sota d'una mena de pebeter. I al cap de 30'' de sortir d'allà sota sentim un xoof! i comença a brollar aigua del pebeter! Ens ha anat de ben poc q qdem xopes!
Blue Mountains
Ahir a la tarda al Maze vam estar mirant uns quants leaflets d'excursions a les Blue Mountains que incloïen més o menys el mateix i a un preu similar, així q en poca estona ens vam decidir per un qualsevol.
Com de costum, ens ve a buscar un simpàtic conductor d'autobús en una van. El nostre guia, entusiasmat per veure espanyoles, ens ensenya el barri espanyol, que resulta q és un carrer amb un centre cultural i 4 ó 5 restaurants. I prou.
Just darrera nostre hi ha una parella d'americans jubilats q no paren de fer preguntes (al principi pensava q eren anglesos, xq estaven allotjats a l'hotel Queen Elizabeth a Queen's St. i estaven molt interessats x la figura de la reina d'Anglaterra). Es fan pesats! Però més endavant els agafem carinyo, són bona gent.
Comencem la visita x la vila olímpica, q no ens interessava el més mínim però no hi havia manera d'evitar-la xq tots els tours passen x allà: un barri d'amplies avingudes, estadis i molt poc moviment al carrer per no dir q allò semblava un poble fantasma. Molt maco, això sí.Ens quedem una estona mirant els noms dels atletes guanyadors del Jocs Olímpics gravats a terra, buscant noms coneguts catalans o espanyols. Estem a sota d'una mena de pebeter. I al cap de 30'' de sortir d'allà sota sentim un xoof! i comença a brollar aigua del pebeter! Ens ha anat de ben poc q qdem xopes!
Després d'una hora de conducció en la q ens adonem de l'enorme extensió real q té Sydney, arribem a un WildLife Park on per fi! veiem koalas i cangurs. La Cris es torna boja fent fotos. És xulo i ens fa gràcia veure animals q consten com salvatges i difícils de veure i q nosaltres ens hem fet un fart de veure en llibertat. Podem tocar cangurs i koales. Llàstima q només ens deixen quedar-nos-hi una hora. La Cris i jo tornem a ser les últimes a pujar a la van, en honor a l'Ari, jeje.
Una estoneta més de conducció i arribem al lookout de les 3 sisters, que sembla Montserrat en diumenge per la quantitat de turistes i com estan organitzats els miradors, camins, botigues de souvenirs i telefèrics diversos. Després de marejar de mala manera el nostre guia, comprem els bitllets pels 3 telefèrics, q valien 25 A$ els 3 i no cada un, com havíem entès al principi. Passegem una mica pels caminets i tornem al punt de trobada xq el guia s'emporti el grup a dinar a un restaurant, tot i q nosaltres dues dinem pel nostre compte davant correus, on compro segells per les últimes postals i fem un magnum. Ens recull el conductor i ens porta als telefèrics (de construcció suïssa). El primer, Scenic Skyway, és llarg i molt alt, des de les Three sisters. Té el terra de vidre i es veu (bueno, segons com et posis) tota la vegetació q és quasi subtropical. La vista abarca fins l'horitzó. Aleshores camines vorejant les antigues mines de carbó, amb ninots i instal·lacions de llum i so per mostrar com s'hi treballava. El segon, Scenic Railway, és el més xulo: és una via d'antigues vagonetes mineres amb un desnivell de 52 graus on les cadires et fan anar tombat però degut a la pendent vas dret... i mentre baixes, sona la música d'Indiana Jones! Jo vull tornar a pujar!! Després es camina per l'Scenic Walkway, q són unes escales molt xules x l'interior del bosc fins l'Scenic Cableway, q és el més curt i encaixonat però espectacular per les Katoomba Falls, tot i q ara quasi no porten aigua. Passem un moment de crisi en què perdem el guia i part del grup i no sabem si hem d'agafar un telefèric més o no, i metrestant passegem per la botiga de souvenirs, llàstima que hem deixat les bosses amb els diners a la van! Finalment el guia ens porta a la prometedora botiga de candys q es mona però no té res (jo pensava q es tractava d'una fàbrica, estil Charlie Wonka, però no). I per acabar, el guia ens abandona al port del ferry. La tornada pel riu des de l'altra banda és preciosísima. Em crida l'atenció una família mixta on el marit parla alemany, la nena petita alemany i espanyol i la mare (que té aspecte de llatina) parla alemany, espanyol i anglès.
L'Ari no ha respost a l'SMS de la Cris. Passegem x The Rocks i veiem una mena de presentació luxosa a través de les enormes portes d'una illa de cases.
Comprem el sopar al Coles.
Mentre sopem apareix l'Ariadna, entusiasmadíssima de Kangaroo Island. Quan hem acabat de sopar l'Ari es prepara el seu i seguim xerrant. El backpacker segueix sent decadent, però ja comencem a fer-nos-el nostre.
Una estoneta més de conducció i arribem al lookout de les 3 sisters, que sembla Montserrat en diumenge per la quantitat de turistes i com estan organitzats els miradors, camins, botigues de souvenirs i telefèrics diversos. Després de marejar de mala manera el nostre guia, comprem els bitllets pels 3 telefèrics, q valien 25 A$ els 3 i no cada un, com havíem entès al principi. Passegem una mica pels caminets i tornem al punt de trobada xq el guia s'emporti el grup a dinar a un restaurant, tot i q nosaltres dues dinem pel nostre compte davant correus, on compro segells per les últimes postals i fem un magnum. Ens recull el conductor i ens porta als telefèrics (de construcció suïssa). El primer, Scenic Skyway, és llarg i molt alt, des de les Three sisters. Té el terra de vidre i es veu (bueno, segons com et posis) tota la vegetació q és quasi subtropical. La vista abarca fins l'horitzó. Aleshores camines vorejant les antigues mines de carbó, amb ninots i instal·lacions de llum i so per mostrar com s'hi treballava. El segon, Scenic Railway, és el més xulo: és una via d'antigues vagonetes mineres amb un desnivell de 52 graus on les cadires et fan anar tombat però degut a la pendent vas dret... i mentre baixes, sona la música d'Indiana Jones! Jo vull tornar a pujar!! Després es camina per l'Scenic Walkway, q són unes escales molt xules x l'interior del bosc fins l'Scenic Cableway, q és el més curt i encaixonat però espectacular per les Katoomba Falls, tot i q ara quasi no porten aigua. Passem un moment de crisi en què perdem el guia i part del grup i no sabem si hem d'agafar un telefèric més o no, i metrestant passegem per la botiga de souvenirs, llàstima que hem deixat les bosses amb els diners a la van! Finalment el guia ens porta a la prometedora botiga de candys q es mona però no té res (jo pensava q es tractava d'una fàbrica, estil Charlie Wonka, però no). I per acabar, el guia ens abandona al port del ferry. La tornada pel riu des de l'altra banda és preciosísima. Em crida l'atenció una família mixta on el marit parla alemany, la nena petita alemany i espanyol i la mare (que té aspecte de llatina) parla alemany, espanyol i anglès.
L'Ari no ha respost a l'SMS de la Cris. Passegem x The Rocks i veiem una mena de presentació luxosa a través de les enormes portes d'una illa de cases.
Comprem el sopar al Coles.
Mentre sopem apareix l'Ariadna, entusiasmadíssima de Kangaroo Island. Quan hem acabat de sopar l'Ari es prepara el seu i seguim xerrant. El backpacker segueix sent decadent, però ja comencem a fer-nos-el nostre.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario