16è dia
Últim dia. L'Ari vol anar a fotografiar un mercat, però a nosaltres no ens ve gens de gust, preferim separar-nos i anar a Bondi Beach. Ens costa una mica trobar el bus que porta cap allà xq les indicacions de l'Ari han sigut més aviat ràncies, però lo bo q té Australia és q pots preguntar a qui sigui (en aquest cas al venedor de tíquets del metro) i sempre et tracten genial.
Bondi no té punt de comparació amb Manly ni en la platja ni en el camí de ronda (q conecta aquesta platja amb moltes altres, ens cansem al cap d'una estona i tornem). Esmorzem assegudes en un banc amb tota la patxorra del món mirant la platja i la gent fent footing, patinatge i surf sense parar. Això és vida!
El que sí q hi ha és un munt de botigues i bars q ara al matí no tenen gràcia, però estic segura q a la nit és com Platja d'en Bossa. No fem ni una foto: després de les maravelles que hem vist, aquesta platja amb tota la zona dreta en obres no mereix ni l'esforç de treure la càmera de la bossa. Ara me'n penedeixo, xq encara q lleig no deixa de ser un record.
Dinem a un restaurant q no mira al mar, cap a l'interior, amb molt bona música i un servei de restaurant de luxe. El súperenorme sandwich de la Cris està boníssim, i ni t'explico la meva amanida de samó amb sal marina. Amb l'Ari aquest luxe no ens l'hauríem pogut permetre (tot i q tampoc és tan car), però ja és el final del viatge i tenim dret a donar-nos el gustasso.
A la tornada passegem una mica buscant llibreries on puguem comprar el Harry Potter baratet, però no en trobem gaires i les que hi ha no tenen el llibre.
Ens tornem a trobar amb l'Ari al backpacker i marxem sense pagar el locker (q era un sòtan-vestuari-dutxa en obres) xq les italianes de la recepció no són gaire espavilades.
Agafem el tren de l'aeroport (ja ens hem après com s'hi va, a l'esquerra baixant les escales i a la platform 23) i, l'Ari quasibé amb llàgrimes als ulls, agafem l'avió a Bangkok.
A l'aeroport tailandès seguim buscant el Harry Potter, però no en queda ni un (finalment el comprarem a Londres).
El viatge és etern, més llarg q a l'anada. M'aixeco més. Trobo un joc de cavernícoles semblant al Tetris a la pantalla interactiva, ostres si ho hagués trobat abans!! També veig Los 4 fantásticos y silver surfer, Black books i The Simpsons.
Últim dia. L'Ari vol anar a fotografiar un mercat, però a nosaltres no ens ve gens de gust, preferim separar-nos i anar a Bondi Beach. Ens costa una mica trobar el bus que porta cap allà xq les indicacions de l'Ari han sigut més aviat ràncies, però lo bo q té Australia és q pots preguntar a qui sigui (en aquest cas al venedor de tíquets del metro) i sempre et tracten genial.
Bondi no té punt de comparació amb Manly ni en la platja ni en el camí de ronda (q conecta aquesta platja amb moltes altres, ens cansem al cap d'una estona i tornem). Esmorzem assegudes en un banc amb tota la patxorra del món mirant la platja i la gent fent footing, patinatge i surf sense parar. Això és vida!
El que sí q hi ha és un munt de botigues i bars q ara al matí no tenen gràcia, però estic segura q a la nit és com Platja d'en Bossa. No fem ni una foto: després de les maravelles que hem vist, aquesta platja amb tota la zona dreta en obres no mereix ni l'esforç de treure la càmera de la bossa. Ara me'n penedeixo, xq encara q lleig no deixa de ser un record.
Dinem a un restaurant q no mira al mar, cap a l'interior, amb molt bona música i un servei de restaurant de luxe. El súperenorme sandwich de la Cris està boníssim, i ni t'explico la meva amanida de samó amb sal marina. Amb l'Ari aquest luxe no ens l'hauríem pogut permetre (tot i q tampoc és tan car), però ja és el final del viatge i tenim dret a donar-nos el gustasso.
A la tornada passegem una mica buscant llibreries on puguem comprar el Harry Potter baratet, però no en trobem gaires i les que hi ha no tenen el llibre.
Ens tornem a trobar amb l'Ari al backpacker i marxem sense pagar el locker (q era un sòtan-vestuari-dutxa en obres) xq les italianes de la recepció no són gaire espavilades.
Agafem el tren de l'aeroport (ja ens hem après com s'hi va, a l'esquerra baixant les escales i a la platform 23) i, l'Ari quasibé amb llàgrimes als ulls, agafem l'avió a Bangkok.
A l'aeroport tailandès seguim buscant el Harry Potter, però no en queda ni un (finalment el comprarem a Londres).
El viatge és etern, més llarg q a l'anada. M'aixeco més. Trobo un joc de cavernícoles semblant al Tetris a la pantalla interactiva, ostres si ho hagués trobat abans!! També veig Los 4 fantásticos y silver surfer, Black books i The Simpsons.
2 comentarios:
Que envidia me das. Yo llebo intentando mas de dos años hacer un viaje mas allá del extraradio de Barcelona pero... a fin de mes mis bolsillos acaban agonizando.
No descarto conocer Australia algun dia... (si que suena eterno lo que acabo de decir).
Saludos!
Vaya, me sorprende encontrar un comentario en el blog, pensaba que no lo podía ver nadie, si aún está a medias!
El viaje a Australia es caro pero para mí ha sido el sueño de una vida, superando muchísimo mis expectativas (que ya eran altas de por sí).
Así que si tienes la oportunidad no lo dudes! Como dicen ellos: AAWWWSOME!!
Publicar un comentario